Feminisme i dret a l’habitatge: aliança imprescindible

El moviment per l’habitatge és, avui, un dels focus d’empoderament i conscienciació feminista al nostre país. I no és casualitat. El 70% dels desnonaments els patim les dones, gairebé en la totalitat dels desnonaments d’habitatges on viu una sola persona, aquesta és una dona. En conseqüència, el 80% de les persones que assisteixen a les assemblees del moviment per l’habitatge són dones, una enorme part d’aquestes migrades o racialitzades, que pateixen amb molta més duresa la violència racista, capitalista i patriarcal, que entre moltes altres coses ens impedeix accedir a un sostre digne.

La lluita feminista és una esmena a la totalitat d’aquest sistema, la defensa de l’empoderament polític i de l’autonomia de les dones i de totes les persones que aspiren a tombar el Patriarcat. Una autonomia que -ho veiem en el nostre dia a dia- és impossible d’assolir amb unes polítiques d’habitatge que castiguen la població, mentre continuen vetllant per l’enriquiment de grans tenidors i fons voltors.

La violència de gènere s’entronca de forma indestriable amb la manca d’accés a un sostre digne, pel fet que la dependència econòmica i l’amenaça d’un desnonament, sumada a la criminalització de la migració, a la precarietat laboral, a la pervivència del racisme i la negació de drets bàsics de ciutadania, desempoderen les dones i les forcen a conviure amb parelles i familiars maltractadors, per la impossibilitat d’accedir a un altre habitatge. Alhora, és urgent trencar amb el circuit de l’assistencialisme, de la tutela institucional, que moltes vegades hem vist com desempodera les dones supervivents i criminalitza les nostres veïnes i companyes que viuen okupant, exposant-les a la violència política pública -en forma de repressió, multes i retirades de custòdies-, que se suma a la violència política privada que viuen o que han viscut a les seves llars i entorns familiars.

És per això que considerem imprescindible l’aliança entre el feminisme i la lluita per un habitatge digne. I és que, juntes, hem après a defensar-nos des del suport mutu, trencant fronteres i límits polítics, compartint experiències per a construir un feminisme popular, que enforteixi el teixit comunitari i esdevingui un mur d’autodefensa contra els desnonaments, contra la Llei d’Estrangeria, contra l’extrema dreta i contra totes les violències que rebem per motius de gènere o per la nostra sexualitat, siguin en l’àmbit de la parella o familiar, en l’espai públic, en l’àmbit laboral, per part de l’administració o en qualsevol altre àmbit de la vida.

Defensar les nostres cases és feminisme! Sí se puede!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *